Tècniques d'autoprotecció de la columna. Aspectes psicològics

Prendre consciència dels hàbits (mals hàbits: posturals, tabaquisme, alimentació, son, exercici físic, etc) que envolten la nostra vida quotidiana representa una estratègia eficaç en l'anticipació (prevenció) de futurs problemes greus de salut a curt i mig termini.

Aquests hàbits són resistents al canvi/modificació pel fet que funcionen a un nivell automàtic o preconscient , aspecte aquest que facilita la seva funcionalitat, però que a l'hora s'efectuen des de nivells de processament més inconscients i per tant subjectes a un nivell de reflexió/reelaboració més difícil. El pas del temps i el grau d'automatisme farà perpetuar aquests patrons de conducta, que tan sols es faran conscients quan s'associen a estats intensos de malestar/consciència (dolor per exemple).

Perquè la persona pugui elaborar una resposta adient davant d'allò que li passa, primer de tot necessita saber a què s'enfronta i tenir coneixement de diferents estratègies orientades a reduir l'impacte sobre la seva salut. Prendre consciència del risc, i ajustar comportaments d'anticipació i afrontament acurats, entren de ple en el concepte més general de profilaxi.

Els aspectes associats al mal d'esquena passen per l'anàlisi de variables com el concepte de limitació funcional, afrontament del dolor (inherent) i tot allò que aquests puguin provocar en aspectes relacionats amb el concepte de sentiment de “limitació personal”, proper a l'àmbit de les anomenades reaccions d'estrés, que vindran molt condicionades per aspectes com la “predisposició orgànica, la resposta a les estratègies correctores, etc. personal”, “les “dificultats”.

De les tasques a realitzar, la gravetat orgànica, la resposta a les estratègies correctores,etc...

Quan parlem de limitació funcional parlem d'aspectes que entren de ple en l'àmbit de l'autoconcepte, identitat, autonomia, etc, que defineixen realitats tan importants com són: suficiència, el rendiment, independència, etc. Bàsics per una integració/imatge de sí mateix compensada. Per tant, esquena, moviment, autonomia, capacitat, identitat, autoestima, es poden arribar a veure greument afectades.

El dolor és moltes vegades un indicador de la situació anímica. Quan el dolor perd la seva capacitat d'avisar-nos d'allò que ja sabem (que patim una lumbàlgia, per exemple) acaba comportant-se moltes vegades com un trastorn més, que tant ens pot informar des d'un nivell purament somàtic a un altre que pot fins i tot correlacionar-se amb com ens estan anant les coses en general a la nostra vida, a la feina, etc. El dolor, que s'alimenta de moltes entrades d'informació (gravetat de la lesió, malestar postural, etc. També, amb el temps, ens pot informar d'allò que representa per a nosaltres (pèrdua d'autonomia, per exemple). Actualment es considera que el dolor és una experiència emocional negativa (probablement els dies que sentim més dolor també sentirem més desànim i a l'inrevés) fortament relacionada amb els nivells d'atenció, tolerància i el significat que té per a nosaltres.

És evident que per a un gran nombre de persones amb problemes d'esquena crònic, conviure amb els aspectes abans esmentats, facilita una sèrie de reaccions d'estrés de diversa intensitat que tindran una repercussió no tan sols sobre la persona, sinó també sobre l'entorn més immediat. Destaquem entre les més freqüents les relacionades amb els sentiments de ràbia, impotència, desesperança, frustració. Reaccions determinades per aspectes de tolerància individual, expectatives que fem sobre les coses, condicions de treball, resposta als tractaments convencionals (farmacològics, físics, quirúrgics, etc.).

Els estils d'afrontament que fem servir les persones varien segons aspectes relacionats amb la nostra història d'aprenentatges, les expectatives que ens fem de les coses i la resposta del nostre ambient més immediat. Habitualment es considera que les persones evolucionem en un anomenat procés de canvi que passa per oscil·lar entre actituds com la resignació vs l'acceptació, la negació vs la conscienciació dependent dels aspectes que ens toca afrontar en cada moment i el grau de flexibilitat que la situació i la persona estiguin en condicions de treballar. Tot i així, es considera que les actituds relacionades amb l'acceptació, conscienciació i reciclatge incrementen els recursos d'afrontament, afavoreixen actituds més flexibles i per tant més adaptatives.

Consorci Sanitari de l’Anoia · Hospital d’Igualada
Av. Catalunya, 11 · 08700 · Igualada · Barcelona · T. 938 075 500
   Nou codi tipus   logo xarxa
Data última actualització: 01/08/2017